- home
- ~
- about
- ~
- people
- ~
- research
- ~
- activities
- ~
- news & events
- ~
- training
- ~
- media
- ~
- network
- ~
- divulgació
- ~
- contact
Complex systems are characterized by their emergent behavior as a non-trivial result of the evolution of a considerable number of microscopic units that interact with each other. Expressed in other words: the study of complex systems seeks to understand the behavior and properties of the whole system that can not be derived directly from the study of the properties of its parts in isolation.
This is the essence of the research of complex systems, where the nature of the units is irrelevant. Associated strategies to address the study of a specific phenomenon, then, may be widely shared by a large number of phenomena characteristic of various disciplines. Even we can say that the complexity of the science itself is the result of the fusion of different disciplines and approaches on the same challenge. Therefore, the study of complex systems integrates problems and merges methodologies that can have very different origins.
The creation of the UBICS will join efforts of several groups of related research that will:
UB people 30/11/2020
L’investigador de la UB i del UBICS, Jordi Pérez, membre del Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial en la Antiguitat Clàssica (CEIPAC) de la Facultat de Geografia i Història, ha elaborat un mapa interactiu de la conflictivitat del territori d’al-Àndalus en 500 batalles. Aquest mapa ofereix als usuaris la possibilitat de comprendre en una sola imatge l’ascens i el retrocés andalusí a la Península, i s’ha presentat en el curs de Gaudir UB De l’imperi romà a al-Àndalus. Europa fins a l’any 1000, coordinat pel professor Lluís Pons, de la Facultat de Geografia i Història i també membre del UBICS. El treball de Pérez està fonamentat en la tesi de Josep Suñé Ǧihād, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172): evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos (2017). L’objectiu d’aquesta recerca és trobar les raons que expliquen com al-Àndalus va perdre l’hegemonia militar davant els regnes i comtats del nord peninsular i va entrar en un procés de decadència que segles després comportaria la seva desaparició. L’editorial La Ergástula publicarà en breu una síntesi i revisió d’aquesta tesi amb el títol Guerra, ejército y fiscalidad en al-Ándalus (ss. VIII-XII): de la hegemonía musulmana a la decadencia. A través del mapa elaborat per Jordi Pérez s’albiren les campanyes empreses per cadascuna de les entitats polítiques dels musulmans i el seu àmbit d’actuació. Es pot veure així que les operacions del nord, tant al sud de França com a la zona d’Astúries i Galícia, procedeixen del període dels governadors, de l’emirat i del califat. L’escomesa sobre Astúries —amb el mític episodi de Covadonga—, la batalla de Poitiers o la campanya d’Almansor a Santiago de Compostel·la, estan representades al mapa en aquesta primera fase de la conquesta. Les successives pèrdues de territori i posteriors contraatacs musulmans van estar condicionats per una menor capacitat de mobilitzar recursos militars. Les campanyes realitzades per almoràvits i almohades mostren al mapa els límits territorials que van aconseguir els seus respectius imperis, incapaços de restaurar el poder passat malgrat la seva empenta inicial. El que avui és el nord d’Espanya, des de Castella i Lleó, assenyala la frontera militar que els almoràvits van intentar traspassar, amb sort dispar, en el seu auge com a imperi. El mapa interactiu també serveix per comprendre quins llocs, segons l’acumulació de combats, van tenir un paper més estratègic en l’anomenada Reconquesta. Pamplona i Àlaba, amb tretze i deu batalles al seu territori respectivament, van ser els indrets on hi va haver més campanyes en els 500 anys estudiats. En un segon pla hi ha ciutats com Toledo, Còrdova, Zamora, Barcelona o Saragossa, en cadascun dels quals es van produir més de cinc batalles, fet que mostra l’enorme importància històrica d’aquestes urbs. Més informació a: https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2020/11/040.html
UBICS people 24/11/2020
Date: 26 November, 2020, 15:30h (CET, GMT+1, Barcelona/Madrid/Paris/Berlin) Speaker: Aleksandra Walczak, ENS, Paris Title: “Dynamics of T-cell memory formation and reactivation after COVID-19" Link to the webinar: https://eu.bbcollab.com/guest/439b8f06b34d47b7988fdf19691da5d1 Abstract: The immune repertoire responds to a wide variety of pathogenic threats. Immune repertoire sequencing experiments give us insight into the composition of these repertoires. Since the functioning of the repertoire relies on statistical properties, statistical analysis is needed to identify responding clones. Using such methods I will describe the repertoire level response to the SARS-CoV-2, among other perturbations. More generally, I will show how immune repertoires provide a unique fingerprint reflecting the immune history of individuals, with potential applications in precision medicine.
UB grants 20/10/2020
Us comuniquem que ha estat publicada a la adreça web de Beques i Ajuts al estudiant i a la Seu Electrònica de la Universitat de Barcelona la següent convocatòria: Trobareu les convocatòries a l'apartat de Convocatòria d'ajuts i subvencions de la Seu Electrònica de la Universitat de Barcelona. Desde l'Institut UBICS ofertem 4 beques dins d'aquesta Convocatòria per estudiants de màster que vulguin realitzar el seu TFM amb un membre del UBICS. Els estudiants interessats a demanar aquestes beques hauran d’omplir el formulari de sol·licitud a la Seu fins el 20 de novembre.
