Escoles de Barcelona fan un mapa de la contaminació de l’aire de la ciutat gràcies a la ciència ciutadana

UB projects 09/07/2021

Un estudi liderat per investigadors de la UB i desenvolupat amb més de 1.650 alumnes i familiars de divuit centres educatius de Barcelona demostra que la ciència ciutadana és una aproximació vàlida per fer recerca de primer nivell i, en aquest cas, capaç de proporcionar valors de diòxid de nitrogen amb una resolució inèdita per tal d’avaluar les conseqüències de la contaminació en la salut dels seus habitants.

La revista Science of the Total Environment acaba de publicar els resultats d’aquest estudi, fet pel Grup de Recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, i l’empresa 4Sfera. El treball mostra el paper clau de la ciència ciutadana en la relació entre avaluació de l’exposició a la contaminació i acció col·lectiva per millorar la qualitat de l’aire.

La publicació descriu el projecte xAire, que va implicar organitzar a Barcelona la recollida de dades, col·lectiva i simultània, sobre la concentració de diòxid de nitrogen, un contaminant vinculat al trànsit motoritzat. Aquesta concentració es va mesurar durant un període d’un mes, entre febrer i març de 2018, gràcies a famílies amb infants d’entre 7 i 12 anys de divuit escoles públiques de primària repartides pels deu districtes de la ciutat.

Els resultats aporten informació sense precedents sobre la contaminació de l’aire a tot Barcelona, amb una precisió destacable. La localització dels punts de mesura la van decidir de manera autònoma els alumnes i les famílies seguint el mateix procediment científic. «xAire ha permès no només evidenciar les problemàtiques al voltant de les escoles i els seus barris, sinó que també ha donat arguments a les famílies i escoles per tal d’exigir millores en el seu entorn d’acord amb les dades recollides», explica el catedràtic Josep Perelló, líder de l’estudi i membre de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS).

La contaminació de l’aire a Barcelona, un problema greu i infraestimat

El resultat de la recerca mostra una distribució dels nivells de concentració de diòxid de nitrogen àmplia i representativa del conjunt de la ciutat en termes de densitat de població. S’han mesurat nivells molt alts, amb una mitjana anual de 49 μg/m3, per sobre dels llindars de la directiva europea i de l’OMS, que se situen en 40 μg/m3. Més d’un 5 % de les mostres dupliquen el valor llindar de 40 μg/m3, i confirmen així que la qualitat de l’aire és un problema greu a tot Barcelona. Els nivells mesurats també mostren grans diferències entre districtes i dins el mateix districte segons el carrer. Els valors mitjans obtinguts a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, les Corts i Horta-Guinardó són especialment preocupants, ja que són sensiblement superiors als de les estacions oficials més properes.

Millores en un model de l’impacte de la contaminació en la salut

Les dades obtingudes també han permès obtenir una estimació més actualitzada i acurada dels models que fa servir la comunitat científica per estimar l’impacte del diòxid de nitrogen en la salut. En concret, l’estudi ha estimat que 1.084 casos nous d’asma infantil són atribuïbles al diòxid de nitrogen cada any a Barcelona, una xifra equivalent al 48 % del total de casos anuals. Segons Mark Nieuwenhuijsen, cap de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, «si reduïm els nivells de diòxid de nitrogen, especialment al voltant de les escoles, podríem reduir els casos d’asma infantil de manera significativa».

Un esforç coordinat per mesurar la contaminació en 725 punts de la ciutat

El projecte xAire va néixer de la voluntat d’ampliar el detall i la representativitat dels nivells de contaminació de la ciutat que proveeixen les set estacions oficials repartides per Barcelona. L’esforç amb més de 1.600 persones implicades ha permès obtenir mesures del diòxid de nitrogen en 725 localitzacions. El nombre de mostres obtingudes supera amb escreix les campanyes prèvies dutes a terme per científics professionals, que han arribat a recollir la concentració de diòxid de nitrogen en un màxim de 200 localitzacions de manera simultània.

xAire va retornar les dades a cada grup escolar, i ara es poden consultar públicament en un mapa interactiu. Els resultats es van debatre a les escoles principalment tenint en compte els valors límit de l’OMS i de la UE. Les discussions van demostrar una comprensió clara de les dades de seguiment i del procés d’investigació científica.

Infants de set i vuit anys van ser capaços d’explicar perfectament el protocol científic i el significat de les dades a l’InfoK del canal Super 3, durant el Congrés de la Ciència, organitzat pel Consorci d’Educació de Barcelona i davant de l’alcaldessa Ada Colau (Escola El Sagrer). Les mateixes escoles van lliurar les dades a responsables de l’Ajuntament juntament amb un conjunt de propostes basades en evidències científiques, en un acte celebrat al Saló de Cent. Les mesures proposades van des de la promoció del transport públic al barri i de rutes per als vianants fins a la necessitat de cobrir part de la ronda (Dolors Monserdà, Sarrià) o d’accelerar la reforma de l’avinguda Meridiana (El Sagrer).

Les campanyes de ciència ciutadana a gran escala sobre la qualitat de l’aire no s’han de considerar simplement com una activitat de sensibilització pública i un programa d’educació. «En aquest intens component participatiu els ciutadans poden ser actors de la recerca i no només receptors d’un missatge. Aquest enfocament de la ciència ciutadana afegeix sofisticació i diversitat al procés de recerca científica, ja que requereix científics professionals multidisciplinaris i la participació d’organitzacions no acadèmiques», apunta Isabelle Bonhoure, investigadora del Grup OpenSystems de la UB.

Escoles i entitats participants

Escoles participants: Escola Els Horts (Sant Martí), Escola Sant Martí (Sant Martí), Escola El Sagrer (Sant Andreu), Escola Can Fabra (Sant Andreu), Escola Calderón (Nou Barris), Escola Timbaler del Bruc (Nou Barris), Escola Pau-Casals Gràcia (Gràcia), Escola Sagrada Família (Gràcia), Escola Joan Miró (L’Eixample), Escola Fort Pienc (l’Eixample), Escola Dolors Monserdà Santa Pau (Sarrià-Sant Gervasi), Escola Seat (Sants-Montjuïc), Escola Àngels Garriga (Horta-Guinardó), Escola Coves d’en Cimany (Horta-Guinardó), Escola Àngel Baixeras (Ciutat Vella), Escola Cervantes (Ciutat Vella), Escola Lavínia (les Corts) i Escola Les Corts (les Corts).

En el projecte de ciència ciutadana hi van participar set organitzacions de caràcter divers (Centre de Cultura Contemporània; Institut de Cultura de Barcelona; Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona; Consorci d’Educació de Barcelona; DKV Salud, i Barcelona Mobile Week), a més de les institucions que signen l’article.
 

Referència de l’article

Perelló, J.; Cigarini, A.; Vicens, J.; Bonhoure, I.; Rojas-Rueda, D.; Nieuwenhuijsen, M. J.; Cirach, M.; Daher, C.; Targa, J., i Ripoll, A. (2021). «Large-scale citizen science provides high-resolution nitrogen dioxide values and health impact while enhancing community knowledge and collective action». Science of The Total Environment, 147750.10.1016/j.scitotenv.2021.147750

Identifiquen una disfunció neuronal primerenca en Parkinson que podria ajudar al diagnòstic precoç

IDIBELL papers 06/07/2021

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per la mort de les neurones dopaminèrgiques. Aquesta mort neuronal comporta una sèrie de manifestacions motores característiques de la malaltia com tremolors, rigidesa, lentitud de moviment o inestabilitat postural. En la majoria dels casos la causa de la malaltia és desconeguda, no obstant això, s’ha demostrat que mutacions en el gen LRRK2 són les causants del 5% dels casos.

Les teràpies actuals contra el Parkinson se centren a pal·liar els símptomes de la malaltia, però no frenen la progressió d’aquesta. Es pensa que intervencions primerenques, abans de l’aparició dels primers símptomes, que impedeixin la mort neuronal, podrien desaccelerar o fins i tot aturar l’evolució de la malaltia. Actualment, però, el diagnòstic es basa en l’aparició de símptomes, quan el 70% de les neurones ja s’han perdut.

 

Un grup d’investigadors de l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona (UB), liderats per la Dra. Antonella Consiglio (cap de grup a l’IDIBELL, investigadora ICREA Academy, i professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i l’IBUB/Institut de Biomedicina de la UB), el Dr. Angel Raya (coordinador del programa de Medicina Regenerativa de l’IDIBELL i investigador ICREA) i el Dr. Jordi Soriano (cap de grup i professor de la UB i de l’Institut de sistemes complexos de la Universitat de Barcelona), amb altres col·laboradors nacionals i internacionals, han identificat deficiències funcionals primerenques, prèvies a la mort, en neurones derivades de pacients amb Parkinson genètic. Segons la Dra. Consiglio “aquests descobriments obren la porta a la diagnòstic primerenc, cosa que ens permetria fer una intervenció prematura que frenés la mort neuronal, i que per tant, parés l’evolució de la malaltia“.

En aquest treball s’ha fet servir com a model neurones dopaminèrgiques, les més vulnerables en Parkinson, diferenciades a partir de cèl·lules mare (iPSC) d’individus sans i pacients amb Parkinson genètic. Els investigadors han observat que aquestes neurones dopaminèrgiques són capaços de madurar i formar xarxes neuronals funcionals en cultiu, tant en les condicions de control com en les de la malaltia de Parkinson.

No obstant això, en aquest treball publicat a npj Parkinson ‘s Disease, es demostra que les neurones procedents d’individus amb Parkinson són més actives de manera espontània i presenten més episodis d’explosió en els que per exemple tota la xarxa s’activa alhora, tot això abans que s’iniciï la neurodegeneració pròpia de la malaltia. Els investigadors creuen que aquesta disfunció neuronal primerenca podria estar contribuint a iniciar la cascada d’esdeveniments responsables de la mort de les neurones dopaminèrgiques, i en conseqüència la malaltia de Parkinson. A més aquest treball destaca l’extraordinària finestra d’oportunitat que proporcionen els models experimentals basats en iPSC, a la comprensió i en l’avaluació presimptomàtica de les malalties neurodegeneratives.

Aquest treball ha rebut el finançament de the European Research Council-ERC, el Ministeri Espanyol d’Economia i Competitivitat, l’Institut Carlos III, AGAUR i el programa CERCA de la Generalitat de Catalunya.

CONVOCATÒRIA D'AJUTS PER LA REQUALIFICACIÓ DEL SISTEMA UNIVERSITARI ESPANYOL PER A 2021/2023

UB grants 06/07/2021

El 2 de Juliol de 2021 es va fer pública la resolució de la Universitat de Barcelona de data 28 de juny de 2021 per la qual es convoquen els ajuts concedits a la Universitat de Barcelona per l’Ordre UNI/551/2021, de 26 de maig, per la qual es concedeixen les subvencions previstes al Reial decret 289/2021, de 20 d’abril, amb la distribució per modalitats següents:

Ajuts Margarita Salas

Ajuts de requalificació de professorat universitari funcionari o contractat

Ajuts Maria Zambrano per a l’atracció de talent internacional

El termini de presentació de les sol·licituds comença el dia 5 de juliol de 2021 i finalitza el 30 de juliol de 2021, ambdós inclosos.

Per participar en la convocatòria cal accedir al tràmit disponible en línia, segons la modalitat, el qual romandrà operatiu durant el termini de presentació de sol·licituds:

Ajuts Margarita Salas per a la formació de joves doctors

Ajuts per a la requalificació del professorat universitari funcionari o contractat

Ajuts Maria Zambrano per a l'atracció de talent internacional 

Per qualsevol informació referent a aquest ajuts, us podeu adreçar a partir del dia 5 de juliol de 2021 al correu electrònic requalificacio.su@ub.edu.

Tota la informació a : https://seu.ub.edu/ofertaPublicaCategoriaPublic/listPublicacionsAmbCategoria?categoria.id=224996

 

CONVOCATORIA DE AYUDAS PARA LA RECUALIFICACIÓN DEL SISTEMA UNIVERSITARIO ESPAÑOL PARA 2021/2023

 

El 2 de Juliol de 2021 se hizo pública la resolución de la Universidad de Barcelona de fecha 28 de junio de 2021 por la que se convocan las ayudas concedidas a la Universidad de Barcelona en la Orden UNI/551/2021, de 26 de mayo, por la que se conceden las subvenciones previstas en el Real Decreto 289/2021, de 20 de abril, con la distribución para las modalidades siguientes:

Ayudas Margarita Salas para la formación de jóvenes doctores

Ayudas para la recualificación de profesorado universitario funcionario o contratado

Ayudas Maria Zambrano para la atracción de talento internacional

El plazo de presentación de las solicitudes comenzará el día 5 de julio de 2021 i finaliza el 30 de julio de 2021, ambos incluidos.

Para participar en la convocatoria hay que acceder al trámite disponible en línea, según la modalidad, el cual permanecerá operativo durante el plazo de presentación de solicitudes:

Ayudas Margarita Salas para a la formación de jóvenes doctores

Ayudas para la recualificación del profesorado universitario funcionario ocontratado 

Ayudas Maria Zambrano para la atracción de talento internacional 

Para cualquier información referente a estas ayudas, se puede dirigir a partir del día 5 de julio de 2021 al correo electrónico requalificacio.su@ub.edu

Toda la información aquí: https://seu.ub.edu/ofertaPublicaCategoriaPublic/listPublicacionsAmbCategoria?categoria.id=225076

 

CALL FOR POSTDOCTORAL POSITIONS 2021/2023

 

On 2 July 2021 was opened a call for different postdoctoral positions. The deadline for the application is from 5 July 2021 until 30 July 2021, both days included.

You can apply here:

Grants Margarita Salas 

Grants Maria Zambrano

We support a postdoctoral position in the framework of the María Zambrano program of the Spanish Ministry of Universities (press note https://tinyurl.com/yhf3go4t; official publication https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2021-6391).

For any questions or doubts, please contact us by writing an e-mail to requalificacio.su@ub.edu

More info here: https://seu.ub.edu/ofertaPublicaCategoriaPublic/listPublicacionsAmbCategoria?categoria.id=225076

 

Un circuit de proteïnes específiques de les cèl·lules mare de les plantes en regula la divisió i l’adaptació a l’estrès

UB papers 05/07/2021

Un equip de recerca multidisciplinari, liderat per la biòloga del CSIC i del CRAG Ana I. Caño Delgado i la física de la Universitat de Barcelona Marta Ibañes, membre del UBICS, ha descobert que dues proteïnes de les cèl·lules mare de les plantes, conegudes pel seu paper en el desenvolupament correcte de l’arrel, interaccionen físicament i es regulen l’una a l’altra per evitar la divisió cel·lular. El treball, resultat de quinze anys de recerca de les dues investigadores, revela que aquestes dues proteïnes, anomenades BRAVO i WOX5, actuen de manera específica en un petit grup de cèl·lules mare, i que la seva interacció és clau per a la supervivència de la planta davant factors d’estrès genòmic i ambiental, com la calor o el fred extrems, o les inundacions. Un article publicat recentment a la revista Molecular Systems Biology recull aquests resultats, obtinguts amb la planta model Arabidopsis thaliana.

Aquest descobriment no hauria estat possible sense la unió dels coneixements i les disciplines acadèmiques dels equips de les dues científiques: d’una banda, la bioquímica, la genètica i la biologia cel·lular, i de l’altra, la modelització matemàtica.

«Treballs previs nostres i d’altres equips havien demostrat que la pèrdua d’una de les dues proteïnes (BRAVO o WOX5) produeix la divisió de les cèl·lules mare de l’arrel. No obstant això, no s’entenia quina connexió molecular hi havia», explica Ana I. Caño Delgado.

«En general, les regulacions gèniques involucren una complexitat que moltes vegades resulta poc intuïtiva, i que només és abastable a través de models matemàtics i simulacions per ordinador. Els models matemàtics que hem creat han pogut donar sentit a la gran quantitat de dades recopilades per l’equip del CRAG», afegeix Marta Ibañes.

Aquests models matemàtics permetran ara experimentar de manera virtual, creant situacions hipotètiques que es puguin donar en les cèl·lules mare de l’arrel, com l’efecte d’aplicar-hi hormones o les respostes en situacions d’estrès.

El centre quiescent: una assegurança de cèl·lules mare

Les plantes tenen un conjunt de cèl·lules mare a l’extrem de l’arrel primària que li donen la capacitat de créixer indefinidament. La majoria d’aquestes cèl·lules es divideixen ràpidament, fet que dona lloc a altres cèl·lules mare i a les diferents cèl·lules que conformen els teixits de l’arrel, com l’epidermis o el teixit vascular. No obstant això, en una de les puntes d’aquest nínxol es troben unes poques cèl·lules mare que es divideixen molt més lentament, raó per la qual la zona que ocupen s’ha anomenat centre quiescent, és a dir, en repòs.

Cada vegada que una cèl·lula duplica el seu material genètic per dividir-se, corre el risc d’incorporar errors, mutacions que poden tenir conseqüències negatives per a l’organisme. Davant d’això, les cèl·lules mare del centre quiescent constitueixen una assegurança, un reservori de cèl·lules genèticament segures. En cas necessari, aquestes cèl·lules es poden «despertar» i dividir-se per omplir el nínxol de cèl·lules mare.

És justament en aquestes poques cèl·lules del centre quiescent on les proteïnes BRAVO i WOX5 exerceixen la seva important funció de reprimir la divisió cel·lular. Isabel Betegón-Putze, primera signant de l’article, explica els experiments que va fer durant la seva tesi doctoral per arribar a aquesta conclusió: «Vam generar plantes d’Arabidopsis amb els gens BRAVO i WOX5 mutats simultàniament i vam observar que tenien menys capacitat de regenerar les arrels, que eren més curtes i menys abundants».

En situacions d’estrès sever o prolongat, es produeixen dos tipus de resposta en el nínxol de cèl·lules mare: la mort de les cèl·lules que es divideixen ràpidament i l’activació de les cèl·lules del centre quiescent. Així, per exemple, les cèl·lules del centre quiescent s’activen després que es produeixi un tall en el casquet de l’arrel, o després de la congelació o la intoxicació d’aquesta per plom. D’aquesta manera, és possible reemplaçar les cèl·lules mare mortes i continuar garantint el creixement i el correcte desenvolupament de l’arrel, que, al seu torn, garanteix la nutrició i el manteniment de la planta.

Entendre els mecanismes moleculars que regulen aquests processos és clau per poder obtenir cultius més resilients, especialment en la situació actual, amb climes cada vegada més extrems.

Una extraordinària font de joventut

Les plantes, a diferència dels animals, poden formar nous òrgans (fulles, flors, etc.) en l’edat adulta i, a més, creixen al llarg de tota la vida, que pot arribar a superar els dos mil anys. Les cèl·lules mare d’animals i plantes sembla que fan servir estratègies similars per resoldre problemes biològics semblants. No obstant això, els processos moleculars que regulen aquestes estratègies sembla que són diferents. Entendre aquestes diferències pot ser molt profitós per dissenyar estratègies útils en medicina i cosmètica, que frenin l’envelliment cel·lular i promoguin la regeneració de teixits danyats. Aquesta recerca permetrà avançar en aquesta direcció.

Article: "Precise transcriptional control of cellular quiescence by BRAVO/WOX5 complex in Arabidopsis roots", Betegón‐Putze, I., Mercadal, J., Bosch, N., Planas‐Riverola, A., Marquès‐Bueno, M., Vilarrasa‐Blasi, J., ... Ibañes, M. & Caño‐Delgado, A. I., Molecular Systems Biology, 17(6), e9864  (2021)

El cerebro humano. Explicado por Dr. Santiago Ramón y Cajal

editorial juventud products 23/06/2021

Te recomendamos leer este nuevo libro sobre Neurociencia si quieres aprender de manera fácil cómo funciona nuestro cerebro. 

En tu cerebro hay tantas células que tardarías milenios en contarlas todas, y cada una está llena de misterios. Tenemos millones de neuronas que envían constantemente información mientras otras células, secretas y desconocidas, las protegen desde las sombras…Y todo para que gracias a tu cerebro seas capaz de pensar, sentir, bailar… e incluso, algunas personas, puedan ver colores en la música.

Acompaña al Dr. Ramón y Cajal en este viaje donde aprenderás temas fascinantes como la plasticidad cerebral o cuál es nuestro sexto sentido, y conocerás a otros grandes científicos como la premio nobel Rita Levi-Montalcini.

Escrito por Pablo Barrecheguren e Isa Loureiro. Más info: https://www.editorialjuventud.es/el-cerebro-humano-explicado-por-dr-santiago-ramon-y-cajal-9788426147110/

La Jornada dels Instituts de la UB tanca la seva primera edició amb una alta participació

Servi Astro projects 23/06/2021

El passat dimarts 22 de juny es va celebrar la primera edició de la Jornada dels Instituts de la UB. L’edició d’enguany estava centrada en l’exploració (i explotació) de l’espai i tenia l’objectiu de parlar de l’espai des d’una pluralitat de punts de vista, per formular una visió més realista i actualitzada de l’exploració i l’explotació d’aquest.

L'acte va ser presentat per pel professor Albert Díaz (coordinador dels Instituts de Recerca de la UB), el professor Jordi Garcia (Vicerector de recerca de la UB) i el professor Joan Guàrdia (Rector de la UB) i va comptar amb la participació de nou dels divuit instituts de recerca de la UB, entre ells l'Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) que compta amb l'acreditació d'excel·lència María de Maeztu, atorgada per l'anterior Ministeri d'Economia i Competitivitat.

La jornada es va iniciar amb una taula rodona per tractar un projecte espacial molt proper: l’estratègia NewSpace de Catalunya, com a exemple de com l’espai ja forma part del nostre dia a dia. La taula estava composada per Daniel Marco (director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya), Ignasi Ribas (director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)), Jordi Corbera (gestor del programa PCOT de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) i  Mònica Roca (presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona) amb Xavier Luri (director de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB)) com a moderador. 

A la segona part de l’acte, vam poder gaudir d’un seguit de ponències d’investigadors/es dels diferents Instituts de recerca de la Universitat de Barcelona que ens van aportar una visió de l’exploració espacial des del seu camp d’expertesa. Entre elles, destaquem la conferència sobre el temps espacial presentada per la investigadora de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB, Àngels Aran, que portava per nom «L'exploració de l'heliosfera interior: la clau per entendre el temps espacial» i on ens va parlar dels processos físics involucrats en les tempestes solars i de les missions llançades per a estudiar l’activitat de l’heliosfera interna.

L'esdeveniment va ser seguit per gairebé una cinquantena de persones a través de UBTv o del canal de YouTube de la Universitat de Barcelona, des del que es van poder llançar preguntes als diferents ponents i d’aquesta manera interactuar amb les activitats de la Jornada.

Podeu veure l’acte sencer en el següent enllaç.

Beques Master+UB - UBICS

UB products 21/06/2021

Us comuniquem que ha estat publicada la convocatòria per demanar les Beques de col·laboració Master+UB a la web i a la Seu Electrònica de la Universitat de Barcelona: :

• Programa Màster+ UB de captació d’estudiants per a cursar un màster universitari i incentivar vocacions científiques en el sí d’un grup de recerca. Curs 2021/2022  (CODI 2021.2)

Trobareu les convocatòries a l'apartat de Convocatòria d'ajuts i subvencions de la Seu Electrònica de la Universitat de Barcelona.

Els estudiants interessats a demanar aquestes beques hauran d’omplir el formulari de sol·licitud a la Seu  a partir des d’avui dilluns 21 de juny fins al proper 12 de juliol.   

Desde el UBICS oferim 2 Beques dins d'aquest programa per estudiants que estiguin interessats a fer el seu TFM dins d'un grup de l'UBICS i que estiguin matriculats en un dels següents Màsters:

· Màster de modelització computacional atomística i multiescala en física, química i bioquímica​ · Màster de fonaments de la ciència de dades · Màster de ciència cognitiva i llenguatge · Màster​ interuniversitari en Intel·ligència Artificial  · Màster d'Enginyeria Biomèdica​ ·Màster de Física dels Sistemes Complexos i Biofísica  

Jornada Instituts UB: L'exploració (i explotació) de l'espai

UB projects 14/06/2021

La primera jornada d’instituts de la UB ­­donarà una visió més realista i actualitzada de l’exploració de l’espai. En concret, el proper 22 de juny la Universitat de Barcelona acollirà la jornada «L’exploració (i explotació) de l’espai» amb l’objectiu d’abordar el tema des d’una perspectiva transversal a partir de la recerca que duen a terme diferents instituts de recerca propis de la UB.

Quan parlem de l’espai sovint ens evoca una visió èpica i romàntica, d’exploració i conquesta de nous mons. Però avui en dia l’espai ja forma part integral de la nostra vida diària; sense anar mes lluny, als nostres mòbils tenim un grapat d’aplicacions que usen sistemes espacials, des de la navegació i les comunicacions a la meteorologia i les imatges. En aquesta jornada parlarem de l’espai des de una pluralitat de punts de vista i proposarem una visió més realista i actualitzada de l’exploració (i explotació) de l’espai.

L’acte començarà amb una taula rodona sobre la iniciativa NewSpace a Catalunya, impulsada per la Generalitat, en la qual hi participaran: Daniel Marco, director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya; Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC); Jordi Corbera, gestor del programa PCOT de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya; i Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona; i Xavier Luri, director de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) com a moderador.

En la segona part de la jornada diversos investigadors parlaran, en un seguit de ponències breus, des d’una pluralitat de punts de vista que donaran una visió més realista i actualitzada de l’exploració i l’explotació de l’espai, així com de la ciència que es du a terme.

Les ponències tractaran des de temes més científics com ara, el temps espacial a partir de l’estudi de l’heliosfera, l’astroquímica, el paper del metà com a biomarcador o l’efecte de l’espai al cervell, fins aspectes més tecnològics, com les comunicacions a l’espai, tecnologies de teledetecció i tècniques nanomètriques aplicades a l’estudi de meteorits. Des del vessant social i humanístic es parlarà de l’impacte econòmic de l’exploració espacial, la seva influència als videojocs o la mirada històrica.

Enllaç al programa: https://indico.icc.ub.edu/event/117/

L'acte es podrà seguir a través d'UBtv: https://www.ub.edu/ubtv/video/jornada-instituts-ub-2021-exploracio-espai

Un nou model permet recrear l’arbre genealògic de les xarxes complexes

UB papers 01/06/2021

En un nou estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), un equip de recerca de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS) ha analitzat l’evolució temporal de xarxes complexes reals i ha desenvolupat un model en el qual l’aparició de nous nodes es pot relacionar amb nodes preexistents, d’una manera similar a l’evolució de les espècies en biologia.

 

En aquest estudi s’analitza l’evolució temporal de la xarxa de citacions en revistes científiques i la xarxa de comerç internacional al llarg d’un període de més de cent anys. Segons explica M. Ángeles Serrano, investigadora ICREA a l’UBICS, «el que s’observa en aquestes xarxes reals és que totes dues creixen d’una manera autosimilar, és a dir, les seves propietats de connectivitat es mantenen invariables al llarg del temps, així que l’estructura de la xarxa és sempre la mateixa, mentre que el nombre de nodes va augmentant».

Aquesta autosimilitud en el creixement, ja de per si sorprenent, els investigadors l’han pogut explicar a partir d’un model anomenat creixement de ramificació geomètrica (geometric branching growth o GBG). En aquest model, els nous nodes provenen de nodes preexistents, d’una manera similar als arbres genealògics. Per exemple, en la xarxa de comerç mundial, els països són els nodes, i per tant els que es bifurquen, i les transaccions corresponen als enllaços. La propietat clau que caracteritza l’evolució dels sistemes en estudi, i per tant el model, és l’herència. En l’exemple, quan un país es divideix, els nous països sobirans hereten la riquesa i els socis comercials de l’estat original.

Aquest model està relacionat amb un treball anterior que permetia produir versions reduïdes autosimilars de xarxes complexes, mitjançant un procés de renormalització geomètrica. En aquests treballs anteriors, es va trobar que la connectivitat en les xarxes complexes a diferents escales espacials es regula pels mateixos principis. «El que veiem en el nou article —destaca la investigadora— és que aquests mateixos principis es mantenen també al llarg del temps».

Quan es combinen els dos models —el GBG i la renormalització geomètrica—, es poden crear rèpliques de la xarxa original en una gamma molt àmplia de mides, més grans o més petites que l’original. «D’aquesta manera, es podrien predir nodes descendents o nodes ascendents, o estudiar fenòmens que depenen de la mida de la xarxa», remarca Serrano. «Les xarxes presenten, doncs, una estructura fractal en l’espai i el temps», afegeix. 

Aquests processos de ramificació són la base de l’evolució complexa de molts sistemes reals. «En resum, els dos models permeten entendre les interaccions en sistemes reals a diferents escales, una de les claus per entendre i predir com serà la seva evolució», conclou l’experta.

Referència de l’article

Muhua Zheng, Guillermo García-Pérez, Marián Boguñá, i M. Ángeles Serrano. «Scaling up real networks by geometric branchinggrowth», Proceedings of the National Academy of Sciences, maig de 2021. DOI: 10.1073/pnas.2018994118

Annual Report 2020 available

UBICS products 01/06/2021

Annual Report 2020 available:

- PDF format

- ISSUU viewer