news
Què ens podria dir l’oxitocina sobre l’evolució de la conducta prosocial?
UB
papers
02/06/2022
Els humans moderns es caracteritzen per la prosocialitat, un terme ampli que inclou l’empatia intraespecífica, la tolerància social, la cooperació i l’altruisme. Aquestes facetes de la cognició social s’han associat a variacions en els gens de l’oxitocina i la vasotocina (OT i VT) i els seus receptors (OTR-VTR). Per esbrinar les bases genètiques d’aquest comportament, científics de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Rockefeller han desenvolupat un nou estudi en què han comparat les seqüències genòmiques disponibles d’aquests gens entre els humans moderns, les espècies de primats no humans (com el ximpanzé, el bonobo i el macaco) i, per primera vegada, els humans arcaics; per aconseguir-ho, s’han fet servir tots els genomes disponibles de neandertals i denisovans.
A l’estudi, publicat a la revista Comprehensive Psychoneuroendocrinology, els investigadors van identificar diverses posicions del genoma en què els humans moderns es diferenciaven tant dels humans arcaics com dels primats no humans, i d’altres en què tant els humans moderns com els arcaics es diferenciaven dels primats no humans.
«Hem optat per un enfocament interdisciplinari, en què combinem anàlisis de genomes moderns i arcaics, genètica de poblacions, transcriptòmica i estudis conductuals i neurocientífics, entre altres mètodes, per entendre l’evolució de la prosocialitat dels homínids a través de la perspectiva dels receptors d’oxitocina i vasotocina. Aquests resultats poden revelar la base genètica subjacent a les possibles diferències de sociabilitat identificades entre els humans moderns i els arcaics, així com en les similituds entre el comportament social dels humans moderns i els bonobos», explica la primera autora de l’article, Constantina Theofanopoulou. Aquesta investigació forma part de la seva tesi doctoral, codirigida per Cedric Boeckx, investigador ICREA de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS), i Erich D. Jarvis, professor de la Universitat Rockefeller.
Variants úniques dels humans moderns en més del 70 % de la població
Tenint en compte tant les proves sobre la prosocialitat dels humans moderns com la implicació dels gens de l’oxitocina i la vasotocina en els comportaments socials, els investigadors van plantejar la hipòtesi que l’evolució d’aquests gens podria dilucidar la base genètica de l’evolució de la prosocialitat dels homínids. Amb aquest objectiu, el treball va intentar estudiar les diferències entre humans moderns, humans arcaics i primats no humans respecte a les regions heterozigotes polimòrfiques del genoma humà. Es tracta de llocs on hi ha almenys dues seqüències alternatives en una població. «Els estudis anteriors que han comparat el genoma humà modern íntegrament amb els genomes dels neandertals o els ximpanzés s’han centrat en els canvis que són fixos o gairebé fixos en els humans moderns. Això els ha portat a identificar posicions on, per exemple, tots els neandertals tenien adenina (un dels quatre nucleòtids que, juntament amb la guanina, la citosina i la timina, formen l’ADN) i gairebé tots els humans moderns (diguem, el 98 %) tenen guanina. En aquest estudi, busquem diferències en posicions on, per definició, no tots els humans moderns comparteixen el mateix nucleòtid, és a dir, en posicions polimòrfiques, on, per exemple, el 70 % de la població humana moderna té adenina, i el 30 %, citosina», explica Constantina Theofanopoulou.
Els investigadors van identificar cinc posicions en els receptors d’oxitocina i vasotocina que eren úniques dels humans moderns en una de les dues (o més) variants, en comparació amb els humans arcaics i els primats no humans. Al mateix temps, aquests llocs es van trobar en més del 70 % de la població humana moderna actual. A continuació, els investigadors van fer anàlisis funcionals i de freqüència als cinc llocs per avaluar si les variants eren rellevants. El resultat va ser que algunes de les variants són molt funcionals, motiu pel qual tenen un efecte en la funció molecular de les proteïnes activades per aquests gens.
Els investigadors també van observar que aquestes posicions es troben a regions del genoma actives en el cervell, en particular en el gir cingulat, una regió cerebral implicada en les vies rellevants per a la cognició social. A més, altres investigacions també han associat aquestes regions amb una plètora de comportaments o dèficits socials, com ara l’autisme, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. (TDAH), l’agressivitat, etc.
Aquestes troballes podrien ser rellevants per explicar algunes de les diferències socials entre els humans moderns i el que suposem sobre els comportaments socials dels neandertals i els denisovans. «Per exemple, podrien ser rellevants per explicar els grups socials més petits que s’atribueixen als neandertals i als denisovans, o la menor androgenització dels humans moderns. També podrien ser significatives per explicar una organització social diferent. És a dir, els neandertals s’han relacionat amb una estructura social poligínica i amb un nivell més alt de competència entre homes en comparació amb la majoria de les poblacions humanes modernes contemporànies», explica Constantina Theofanopoulou.
Variants presents només en els humans moderns i arcaics
L’estudi també va trobar dues posicions en el receptor de l’oxitocina sota selecció positiva en els humans moderns i arcaics. És a dir, en què hi havia una variant que no estava present en cap altre primat no humà. Això significa que aquestes posicions es troben en percentatges molt alts a la població humana moderna (en aquest cas, més del 85 %). Aquests llocs també s’han associat amb una gran varietat de comportaments o dèficits socials, i les anàlisis de regulació indicaven que podrien ser molt funcionals. «Aquestes posicions, úniques tant en humans moderns com en arcaics enfront dels primats no humans, poden servir per esbrinar els fonaments genètics de la tolerància social progressiva necessària per a la transmissió cultural intensiva de les innovacions tecnològiques (per exemple, l’ús del foc) en l’evolució de la humanitat. També per distingir les bases genètiques de la reducció de l’agressivitat que mostren diversos marcadors en l’evolució primerenca dels homínids, com ara la reducció de la mida del caní masculí i l’èxit demogràfic accelerat», afegeix Constantina Theofanopoulou.
Posicions convergents amb els bonobos
A l’últim, els investigadors van trobar tres posicions en què els humans moderns i els bonobos —una mena de primat que mostra convergència de comportaments prosocials amb els humans— tenen el mateix nucleòtid. «Les posicions convergents en els humans moderns i els bonobos podrien ser reveladores per entendre les suposades similituds en prosocialitat, tolerància social i cooperació entre els bonobos i nosaltres, i les diferències de tots dos en comparació amb els ximpanzés. Per exemple, els bonobos superen els ximpanzés en activitats relacionades amb la causalitat social o la teoria de la ment i estan més atents a la cara i als ulls, cosa que suggereix més sensibilitat empàtica», comenta la investigadora.
Totes les posicions identificades en aquest estudi també s’han associat de manera independent a trastorns que inclouen dèficits socials, com ara els trastorns de l’espectre autista (TEA). «Entendre els trastorns del desenvolupament a través d’una perspectiva evolutiva ens pot ajudar a aconseguir el que anomenem una comprensió evo-devo (biologia evolutiva i del desenvolupament) d’aquests trastorns. Desxifrar la nostra trajectòria evolutiva pot donar informació sobre nous punts genètics per a la investigació clínica que, alhora, podrien conduir a un diagnòstic més primerenc del trastorn», destaca Constantina Theofanopoulou.
Futures investigacions amb més mostres
El pas següent d’aquesta investigació seria comprovar aquests resultats amb més quantitat de mostres. Aquest objectiu, com diu Theofanopoulou, és més fàcil en primats no humans, com ximpanzés i bonobos, però és més difícil en el cas dels neandertals o els denisovans, ja que trobar més genomes arcaics depèn de l’arqueologia, entre altres factors. «Un altre pas és ampliar l’abast de la investigació i incloure més gens de la via de l’oxitocina, o altres gens destacats en l’evolució humana, com la dopamina», conclou la investigadora.
Article de referència:
Theofanopoulou, C.; Andirkó, A.; Boeckx, C.; Jarvis, E. D.; «Oxytocin and vasotocin receptor variation and the evolution of human prosociality», Comprehensive Psychoneuroendocrinology, maig de 2022. DOI: 10.1016/j.cpnec.2022.100139
Annual Report 2021 available
UBICS
products
16/05/2022
Annual Report 2021 available:
- PDF format
- ISSUU viewer
La falta de proteïna priònica cel·lular pot provocar símptomes d’epilèpsia i dèficits d’aprenentatge
UB
papers
11/03/2022
La proteïna priònica cel·lular (PrPC), una molècula situada a la superfície de les cèl·lules neuronals, es troba desequilibrada en persones que pateixen malalties neurodegeneratives com ara Alzheimer o la malaltia de Parkinson. Tanmateix, el coneixement sobre la participació de la PrPC en aquestes patologies contrasta amb les abundants dades documentades sobre el seu rol natural i promotor de la salut neuronal.
Ara, un estudi publicat a la revista BMC Biology revela que l’absència de PrPC perjudica funcions cognitives com l’aprenentatge associatiu i la memòria, i produeix un comportament semblant a l’ansietat en models murins. Segons el treball, la deficiència de PrPC també comporta una susceptibilitat més alta a les convulsions epilèptiques en aquests ratolins.
El treball l’ha dut a terme un equip liderat pel catedràtic José Antonio del Río, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Neurociències (UBNeuro) de la UB, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) —amb seu al Parc Científic de Barcelona— i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED). També hi participen equips de la Facultat de Física, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, l’Institut de Sistemes Complexos (UBICS) de la UB, l’IDIBELL, la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla i l’Hospital Universitari de Zuric (Suïssa).
La proteïna PrPC: funció neuroprotectora i reguladora
l treball aporta nous coneixements sobre la funció real de la proteïna PrPC en la fisiologia neuronal. En alguns estudis, aquesta molècula s’ha descrit com a protectora per al cervell, mentre que en d’altres la seva expressió s’ha associat a una susceptibilitat més alta a la neurotoxicitat. Aquestes inconsistències s’expliquen principalment per l’absència de models de ratolins adequats i ben caracteritzats per desenvolupar les recerques. En aquest context, l’equip liderat pel catedràtic José Antonio del Río ha treballat intensament durant els darrers cinc anys amb un nou model de ratolí transgènic sense PrPC generat mitjançant la tecnologia de nucleasa d’efector similar a un activador transcripcional (TALEN).
«Els equips investigadors han treballat durant dècades amb ratolins modificats amb PrPC sense conèixer, però, l’impacte d’aquesta modificació en la seva salut, a causa d’alguns inconvenients tècnics que presentaven els models desenvolupats anteriorment», explica José Antonio del Río. I precisa: «Mitjançant uns ratolins eliminadors de la PrPC generats amb TALEN, ara hem descobert que els animals que no expressen la proteïna presenten símptomes semblants a l’epilèpsia i una deficiència en l’aprenentatge i la memòria que reforcen la idea que la proteïna té un paper en aquests processos. Aquesta descoberta pot ajudar a comprendre els efectes de la disminució de la PrPC observada en algunes malalties neurodegeneratives en humans».
En el marc de l’estudi, l’equip va fer un conjunt complet de proves de condicionament conductual i operant per avaluar la memòria i les capacitats d’aprenentatge del ratolins, a més de seqüenciar l’ARN, analitzar la xarxa de neurones in vitro i obtenir dades electrofisiològiques in vivo. Els resultats van revelar una clara disminució de la motilitat, deficiències en l’aprenentatge del condicionament operant i un comportament relacionat amb l’ansietat en els animals sense PrPC.
Les conclusions indiquen que la proteïna PrPC afavoreix la formació de xarxes neuronals i la connectivitat, intervé en la funció sinàptica i protegeix també de l’excitotoxicitat. La supressió de la PrPC pot ser la base d’un cervell susceptible a l’epilèpsia, que no és capaç de fer tasques cognitives gaire exigents, com ara l’aprenentatge associatiu, i que presenta comportaments semblants a l’ansietat.
Aquest estudi ha rebut el suport de La Caixa Research, el projecte PRPSEM del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el CIBERNED, el programa CERCA i la Comissió d’Universitats i Recerca de l'anterior Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
Article de referència:
Matamoros-Angles, A.; Hervera, A.; Soriano, J.; Martí, E.; Carulla, P.; Llorens, F.; Nuvolone, M.; Aguzzi, A.; Ferrer, I.; Gruart, A.; Delgado-García, J. M.; Del Río, J. A. «Analysis of co-isogenic prion protein deficient mice reveals behavioral deficits, learning impairment, and enhanced hippocampal excitability». BMC Biology, gener de 2022. DOI: 10.1186/s12915-021-01203-0
Llibre "Finlàndia. Una apologia de l'educació pública al nostre país."
UBICS
products
01/03/2022
El membre del CEIPAC i de l'UBICS, el Dr. Manel Garcia, ha publicat recentement el llibre "Finlàndia. Una apologia de l'educació pública al nostre país." En el llibre entre altres coses, es qüestionen mantres com el èxit del model finlandès, es critica la carència de formació dels docents i es reflexiona sobre els últims —de moment— canvis en el currículum escolar.
Pots saber més aquí:
https://llegim.ara.cat/129_412fe0?utm_source=Redes-Sociales&utm_medium=whatsapp&utm_content=4272096
https://elpais.com/espana/catalunya/2022-02-17/manel-garcia-es-un-riesgo-que-el-trabajo-de-profesor-sea-vitalicio.html?utm_source=Facebook&ssm=FB_CM&fbclid=IwAR19SM8yJG3J8Q7H7sLNdrBLql5ub4DEpevCASUGYTn9WQCRgygFlRVV4yQ#Echobox=1645121058
Nou llibre titulat "Arqueología y Téchne"
UBICS
products
01/03/2022
Fa uns dies va sortir publicat el llibre final del projecte europeu EPNet a l'editorial Archaeopress (Oxford), amb el títol "Arqueología y Téchne. Métodos formales, nuevos enfoques". El llibre presenta varis treballs realitzats pels membres de l'equip del projecteEPNet. Aquí veuràs publicat diferents investigacions i resultats interdisciplinaris. L’objectiu principal del projecte EPNet era utilitzar eines formals per falsificar les hipòtesis existents sobre la economia romana per comprendre què productes, en quins períodes, es van distribuir a través de les diverses regions geogràfiques. També es destaca el paper que van desenvolupar els diferents agents polítics i econòmics en el control dels productes i les xarxes comercials. Pots accedir al llibre al següent enllaç:
https://www.archaeopress.com/ArchaeopressShop/Public/displayProductDetail.asp?id={7196CC59-BB85-42BA-A3BF-048C9F365273}
DataPolitik 2022
projects
21/02/2022
Els dies 2 i 3 de març es celebra DataPolitik2022, 2a Jornada sobre política i comunicació a l'era del big-data, organitzada per l'associació Heurística i la unitat de recerca Tecnopolítica - IN3/UOC amb la col·laboració de l'UBICS. La jornada és una invitació al diàleg transdisciplinari al voltant de les transformacions de la comunicació i de les gramàtiques d'interacció social fruit de la popularització de les plataformes digitals.
Context
La investigació científica en el camp de la difusió de la informació i de la desinformació ha avançat considerablement en els darrers anys. Disciplines del camp de les ciències humanes i socials, com la psicologia social, la ciència de la comunicació, la sociologia i les ciències polítiques, s'han unit a disciplines del camp de les ciències naturals i de la computació, com la física de sistemes complexos, la teoria de xarxes, o l’aprenentatge automàtic. L'objectiu és aprofitar l'enorme massa de dades produïda per les interaccions socials en línia, tractant així desenvolupar un coneixement científic transdisciplinar sobre fenòmens que emergeixen en la intersecció entre les xarxes de comunicació i els processos de formació d'opinió.
Les DataPolitik2022 són un moment de posada en comú, de construcció de línies de cooperació i de socialització per a investigadors/es, agents de la comunicació i ciutadania interessada.
Programa
El dimecres 2 celebrarem la taula rodona "Somnien els algorismes amb ovelles polaritzades? Polarització social i política i mitjans socials en línia". Comptarem amb participació de Rosa Borge (professora de ciència política i directora del grup de recerca Communication Networks & Social Change (CNSC), UOC), Jordi Muñoz (director del Centre d'Estudis d'Opinió i professor de Ciència Política, UB) i Carlos Castillo (professor de recerca ICREA i director del grup de recerca Web Science & Social Computing, UPF).
El dijous 3 el dedicarem a la presentació d'estudis i projectes i al debat. Hi intervindran, entre d'altres, Frederic Guerrero-Solé (físic, professor i investigador del departament de Comunicació, UPF) i Carlota Moragas Fernández (professora del departament d'Estudis de Comunicació, URV).
A més, es podran presentar treballs de recerca, de tall acadèmic o periodístic, relacionats amb les temàtiques de la jornada. Per contribuir als tallers simplement cal omplir el formulari en línia abans del 24 de febrer:
https://heuristica.participa.cloud/conferences/DataPolitik2022/f/94
Els idiomes principals del workshop són el català i el castellà, però propostes en anglès també són ben rebudes.
Inscripcions
L’esdeveniment és gratuït i obert.
https://heuristica.participa.cloud/conferences/DataPolitik2022/registration
Més informació:
https://heuristica.participa.cloud/conferences/DataPolitik2022
Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència "Cafè amb científiques"
UBICS
products
08/02/2022
Aquest divendres, 11 de Febrer, es celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Aquest any l'UBICS ha col·laborat en l'organització de l'esdeveniment "Cafè amb científiques" on membres de l'UBICS hi participen. No t'ho perdis!
Data/Hora/Lloc: 11 Febrer a les 10:00am. Telemàtica (Zoom): https://tinyurl.com/CafeAmbCientifiques
Descripció:
Què és la recerca? Com és la professió de científica? És diferent per homes i dones? En aquest acte volem adreçar aquestes preguntes de manera participativa. Mitjançant l’experiència i vivència de diverses científiques, algunes d’elles fent el doctorat, altres en etapes post-doctorals o com professores, volem apropar la seva visió com a científiques a tot l’estudiantat. Aquest acte té com objectiu ser un espai on poder conversar sobre la passió per la recerca i les etapes professionals associades, tot exemplificant el paper de la dona científica.
Description:
Why to do research? What is to be a researcher? Is it different for men
and women? In this colloquium we want to address these questions in a
participative manner. We aim at learning from the experience of several
UB women scientists (some of them at PhD stage, others at postdoc
stage or Professors), specially for young students. This colloquium will
be an opportunity to discuss about passion for research and the
different stages of the scientific career of a woman.
Participen les investigadores de la UB:
Investigadores pre-doctorals: Andrea Baza Varas (Ciències de la Terra), Mar Carretero Castrillo (ICCUB), Mariona Escoda i Torroella (IN2UB), María Aide Gómez Robledo (UBICS), Laia de Frutos Manzanares (UBICS) i Llanos Valera Prieto (Geomodels).
Investigadores doctores: Mª Antonia Busquets Viñas (Prof. Titular, Fac. Farmàcia, IN2UB), Marina Corbella Morató (Inv. Postdoctoral Universitat d’Uppsala i futur membre d’IQTCUB), Arantxa Fraile Rodríguez (Prof. Agregada, Fac. Física, IN2UB), Sílvia Gómez Coca (Prof. Lectora, Fac. Química, IQTCUB).
Acte organitzat per:
Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB); Institut de Recerca en Sistemes Complexos (UBICS); Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB); Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA); Institut de Recerca GEOMODELS; Institut de Química Teòrica i Computacional (IQTCUB): Facultat de Biologia; Facultat de Ciències de la Terra; Facultat de Farmàcia; Facultat de Física; Facultat de Ciències de la Terra ; Facultat de Química
Activitat divulgativa científica - Sistemes complexos: La ciència de les 'Fake news'
Centre Civic Vil·la Urània
projects
03/02/2022
Les fake news són informació falsa o enganyosa presentada com a notícies. Sovint té l'objectiu de danyar la reputació d'una persona o entitat, o guanyar diners a través dels ingressos publicitaris. Abans molt comú en la premsa escrita, la prevalença de les notícies falses ha augmentat amb l'augment de les xarxes socials en línia, especialment Facebook. La polarització política, la propaganda basada en dades, el biaix de confirmació i els algorismes de les xarxes socials en línia s'han vist implicats en la difusió de notícies falses. Discutirem els avenços en recerca de les ciències socials, de la complexitat i de la computació existents sobre la creença en notícies falses i els mecanismes pels quals es propaga.
Podreu realitzar les inscripcions en línia a partir del 24/01/2022
[Inscripció en línia AQUÍ]
Professor/a: Emmanuelle Cozzo, de la Universitat de Barcelona Institute of Complex Systems (UBICS)
On: Centre Cívic Vil·la Urània
Adreça: c/Saragossa, 29
Telèfon: 93 706 12 95
Email: informacio@vilaurania.net
https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/vil.laurania/p/44750/ciencia-in-progress-sistemes-complexos-la-ciencia-de-les-fake-news
Minicurs "Física de la complexitat en la matèria viva"
UBICS
projects
01/02/2022
Minicurs "Física de la complexitat en la matèria viva"
El funcionament dels éssers vius involucra diverses escales temporals i espacials diferents, interconnectades, i la presència d’aleatorietat. Els éssers vius són doncs sistemes complexos, que funcionen sota els principis de la física. Però quins són els principis més rellevants? En aquest curs s’introduiran diferents exemples de recerca en sistemes complexos de la matèria viva a escala multicel·lular. Ens preguntarem quins reptes presenta la matèria viva en la nostra comprensió de la física que hi participa, centrant-nos en com és l’organització i el comportament de teixits i òrgans dels éssers vius. S’introduiran conceptes i metodologies pròpies dels sistemes complexos a través de sessions mono-temàtiques que permetran conèixer alguns dels àmbits de la biofísica de la matèria viva.
LLoc: Presencial (N06M, Facultat de Física & Streaming)
Dies: Febrer- Març 2022. Horari: 13:15 a 14:30.
“La formació de patrons en el desenvolupament”
Professora UBICS: Dra. Marta Ibañes
“Els teixits biològics com a materials actius”
Professor UBICS: Dr. Jaume Casademunt
“Complexitat de les xarxes neuronals en el cervell”
Professora: Dra. Maria Àngels Serrano
“Fenòmens emergents en neurociència”
Professor: Dr. Jordi Soriano
Curs gratuït adreçat principalment per a alumnes de 3r-4rt Grau de Física.
Cal inscripció prèvia abans del 11 de febrer 2022.
Inscripció i més informació del curs:
http://ubics.ub.edu/biophysics.html
Ciència 'in progress' - Sistemes complexos: El món animal i l'ecologia
Centre Civic Vil·la Urània
products
25/01/2022
Cicle trimestral de conferències on conèixer diferents camps de la ciència sobre els quals s’investiga actualment i de l'interès de tothom, i presentacions de llibres. T’hi esperem!
Durant la pandèmia de COVID l'ajuntament de Barcelona no va poder actuar en parcs i jardins. Després de la pandèmia, es va trobar que plantes i animals tenien un salut més que excel·lent. La raó? Hi ha mecanismes naturals que s'autoregulen i que són molt més eficients que qualsevol intervenció humana, encara que als nostres ulls el resultat final sigui un nyap. T'expliquem el per què i t'invitem a descobrir la física dels sistemes complexos.
Podreu realitzar les inscripcions en línia a partir del 17/01/2022
[Inscripció en línia AQUÍ]
Professor/a: Jordi Soriano, de la Universitat de Barcelona Institute of Complex Systems (UBICS)
On: Centre Cívic Vil·la Urània
Adreça: c/Saragossa, 29
Telèfon: 93 706 12 95
Email: informacio@vilaurania.net
https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/vil.laurania/p/44749/ciencia-in-progress-sistemes-complexos-el-mon-animal-i-lecologia
