news

El llibre de Jordi Pérez González, Sumptuary specialists and consumer elites in Rome’s world order, ha estat guardonat

news picture

UB papers 12/11/2021

El llibre de Jordi Pérez González, Sumptuary specialists and consumer elites in Rome’s world order, ha estat guardonat amb el Premi Géza Alföldy 2021 de la Societas Internationalis Epigraphiae Graece et Latinae. El comitè d’experts de l’AIEGL, l’anomenat IIIviri, va concedir el premi dotat amb un import de fins a 1.500 euros destinats a proporcionar assistència financera amb la publicació d’una monografia sobre un tema epigràfic.

El llibre és el resultat de prop de cinc anys de recerca, el centre d'atenció inicial del qual es va posar sobre l'artesanat especialitzat en l'elaboració de luxes portables a la capital romana. L'anàlisi de més de dues-centes inscripcions va fer visible indirectament l'existència d'un comerç internacional amb més fluïdesa de la coneguda. La presència de venedors de perles índiques, sedes xineses o or hispà, resulten el testimoni perfecte de la quotidianitat del consum de béns de prestigi entre les elits mediterrànies. Tot i que l'autor detalla quins van ser els plaers més notoris a Roma, també s'endinsa a conèixer quins van ser els productes mediterranis més desitjats per asiàtics i africans.

L'obra ha estat publicada en la Col·lecció Instrumenta, sèrie de referència per als estudis de la vida econòmica i social del món romà, del Servei d'Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona. La col·lecció té en vigor el Segell de Qualitat CEA-APQ concedit per l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE). A més, és una de les vuit col·leccions amb menció d'internacionalitat, que significa la presència d'un nombre significatiu d'autors estrangers. L'editorial també està indexada a Scholarly Publishers Indicadors (SPI).

Jordi Pérez és investigador Juan de la Cierva Formación al Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona, i el seu tutor de recerca és el professor ICREA Toni Ñaco de l'Hoyo. És doctor en Història del programa de Societat i Cultura (2017) i Premi Extraordinari de doctorat 2016/2017 per la Universitat de Barcelona. Ha realitzat estades d'investigació a la Università di Roma ‘La Sapienza’ (2017) i la Università degli Studi di Verona (2018) finançades per la European Commission. És membre del Grup de Recerca CEIPAC des del 2009 i de l'Institut of Complex Systems de la Universitat de Barcelona (UBICS) des de la seva fundació (2017). És també membre de la missió arqueològica al Monte Testaccio (Roma) des de 2009.

El llibre és el resultat de prop de cinc anys de recerca, el centre d'atenció inicial del qual es va posar sobre l'artesanat especialitzat en l'elaboració de luxes portables a la capital romana. L'anàlisi de més de dues-centes inscripcions va fer visible indirectament l'existència d'un comerç internacional amb més fluïdesa de la coneguda. La presència de venedors de perles índiques, sedes xineses o or hispà, resulten el testimoni perfecte de la quotidianitat del consum de béns de prestigi entre les elits mediterrànies. Tot i que l'autor detalla quins van ser els plaers més notoris a Roma, també s'endinsa a conèixer quins van ser els productes mediterranis més desitjats per asiàtics i africans.

Podeu comprar el llibre aquí: http://www.edicions.ub.edu/ficha.aspx?cod=13946

Identificant lleis universals en el comportament turbulent dels fluids actius

news picture

UB papers 13/10/2021

Certes agrupacions de bacteris o teixits cel·lulars formen sistemes que s’anomenen fluids actius. Aquests fluids poden fluir espontàniament, sense haver de forçar-los des de l’exterior, perquè els seus components són capaços de generar forces i moure’s autònomament. Quan l’activitat és prou alta, els fluxos espontanis esdevenen caòtics, similars als observats en la turbulència dels fluids ordinaris. Una recerca de la UB, publicada a Physical Review X, identifica lleis universals en el comportament turbulent dels fluids actius.

Els fluxos caòtics dels fluids actius s’han anomenat turbulències actives pel fet que visualment s’assemblen a les turbulències ordinàries. L’estudi d’aquest fenomen és significatiu per al disseny de nanomotors i pot explicar fluxos complexos que s’observen en sistemes vius, com ara els que es produeixen quan es tanca una ferida. Segons apunten els autors de la recerca, els resultats a què han arribat «són rellevants perquè demostren que els fluxos de la turbulència activa, malgrat ser caòtics i molt complexos, es poden descriure per mitjà de lleis matemàtiques senzilles i genèriques».

Per fer-ho, han realitzat experiments amb uns fluids actius compostos per unes proteïnes del citoesquelet i enzims que els proporcionen l’energia necessària per generar forces i fluir espontàniament. Els investigadors, membres dels instituts de la UB, UBICS i IN2UB,  van crear una capa prima d’aquest material actiu envoltada de dos fluids passius: aigua i oli.

Concretament, van mesurar els fluxos del fluid actiu i van corroborar experimentalment l’existència de dos règims de fluid que ja havien predit teòricament. A més, els experiments van revelar un nou règim causat per l’acoblament de la capa activa amb els fluids passius que l’envolten. Per tant, aquest treball posa de manifest el paper essencial dels fluids passius que envolten el sistema actiu. Per explicar aquests resultats, els investigadors han formulat un marc teòric que, tenint en compte els efectes dels fluids passius, prediu les lleis de potències observades en els experiments.

Referència de l’article

B. Martínez-Prat, R. Alert, F. Meng, J. Ignés-Mullol, J. F. Joanny, J. Casademunt, R. Golestanian, i F. Sagués. «Scaling regimes of active turbulence with external dissipation»Physical Review X, 11, 031065, setembre de 2021. Doi: 10.1103/PhysRevX.11.031065

Tota la informació: https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2021/10/010.html

 

Premi Nobel de Física 2021

news picture

UB grants 07/10/2021

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències va anunciar el 5 d'octubre de 2021 la concessió del Premi Nobel de Física 2021 a Syukuro Manabe de la Universitat de Princeton, Estats Units, Klaus Hasselmann de l’Institut Max Planck de Meteorologia, Alemanya, i Giorgio Parisi de la Universitat Sapienza de Roma, Itàlia, “per les seves innovadores contribucions al coneixement dels sistemes complexos”.

Syukuro Manabe (Japó, 1931) i Klaus Hasselmann (Alemanya, 1931) comparteixen la meitat del premi “pels seus estudis dels sistemes complexos que van contribuir a establir els fonaments del nostre coneixement sobre el clima de la Terra i com hi influeix la humanitat”. L’altra meitat del guardó és per a Giorgio Parisi (Itàlia, 1948) “per les seves contribucions revolucionàries a la teoria de fenòmens desordenats i aleatoris”.

Des de fa segles, els físics s’han interessat per l’estudi dels sistemes complexos. Aquests són sistemes difícils de descriure matemàticament tant pels nombrosos components que hi intervenen com pel seu possible comportament caòtic, el que dificulta la seva predictibilitat. Si vols saber més sobre els sistemes complexos t'animem a que llegeixis el següent booklet on trobaràs de forma molt pedagògica i divulgativa el que son els sistemes complexos. El clima de la Terra és un exemple de sistema complex al qual els treballs de Manabe, Hasselmann i Parisi han contribuït a la seva comprensió.

Syukuro Manabe va demostrar com l’augment de les concentracions de CO2 en l’atmosfera influïa en l’augment de les temperatures en la superfície de la Terra.  En la dècada del 1960, va desenvolupar models físics del clima de la Terra i va ser el primer a explorar la interacció entre el balanç de la radiació i el transport vertical de les masses d’aire.  El seu treball va establir les bases per al desenvolupament de models climàtics.

Al voltant de deu anys més tard, Klaus Hasselmann, va crear un model que relacionava la meteorologia amb el clima, confirmant així la fiabilitat dels models climàtics malgrat el temps canviant i caòtic.  A més, va desenvolupar mètodes per identificar senyals específics, empremtes, que els fenòmens naturals i les activitats humanes deixen en el clima.

Pels volts de 1980, Giorgio Parisi va descobrir patrons ocults en materials complexos desordenats. Els seus descobriments són una de les contribucions més importants a la teoria de sistemes complexos que fan possible comprendre i descriure molts materials i fenòmens complexos diferents i, aparentment, completament aleatoris, no només en física, sinó també en altres àrees com ara matemàtiques, biologia, neurociència i aprenentatge automàtic.

Referències: 

https://blocfiq.ub.edu/2021/10/05/premi-nobel-de-fisica-2021/

https://www.nobelprize.org/

Thematic Discussions UBICS Day 2021

news picture

UBICS products 16/09/2021

Last monday we celebrated the UBICS Day 2021. In this unique event we had the opportunity to present two interesting thematic discussions. One titled "What is beyond a PhD?" and other about Data Management & Open Science by Ignasi Labastida (open science manager).  

Did you miss any of them? Then we encourage you to see the following presentations:
 

Presentation by Mireia Martí Yus 

Presentation by Albert Diaz-Guilera 

Presentation by Ignasi Labastida (oriented to early-career researchers)

Presentation by Ignasi Labastida (oriented to senior researchers)

UBICS Day 2021: interdisciplinary research to face challenges in sustainable development

news picture

UBICS projects 06/09/2021

UBICS (Universitat de Barcelona Institute of Complex Systems) celebrates its 2021 Day, with talks by the Institute researchers and networking activities. This year the UBICS Day is about sustainable development challenges. 

Start End Activity
09:30 09:45

Opening

Place: Aula Magna, Edifici Històric (Carrer d'Aribau, 2, 08011 Barcelona)

09:45 10:00

Welcome (Dra. Montserrat Puig Llobet, Vicerectora d'Igualtat i Gènere)

Place: Aula Magna

10:00 11:00

Talks: 

M. Farrús: Challenges in Speech Technologies

R. Planet: Continuously sheared granular matter reproduces in detail seismicity laws 

D. Levis: Biomimetic Active Matter, a new frontier in Satistical Physics

Place: Aula Magna

11:00 11:30 Coffee Break (Claustre)
11:30 12:30

Talks: 

M. Peró: fMRI as a biomarker: the brain, a complex machine. Is it true that only works in a 10% of its possibilities?

A. Fernández-Nieves: Physical aspects of fire-ant collectives

S. Lozano: Exploring past economic interactions: Network externalities in the 19th century.

Place: Aula Magna

12:30 13:30 Poster session (Pati)
13:30 15:00 Lunch (Pati)
15:00 16:00

Talks: 

J. Hernández : Using Probabilistic Graphical Models for learning in label-ambiguous scenarios

D. Reguera: Non-equilibrium phenomena at small scales: from nanomotors to viral self-assembly

J. Pérez: The Future of the Past. An update to Ancient History Studies toolbox

Place: Aula Magna

16:00 17:00

Thematic discussions 

DISCUSSION 1 (oriented to senior researchers): "Open Science" 

Place: Aula B5 

Speakers: I. Labastida (open science manager)

DISCUSSION 2 (oriented to early-career researchers): "What is beyond a PhD?"

Place: Aula B6

Speakers:  Mireia Marti & Albert Díaz-Guilera

Chairpersons: A. Diaz-Guilera & J. Soriano

17:00 18:00

Thematic discussions 

DISCUSSION 1 (oriented to senior researchers): "Horizon Europe: overview"

Place: Aula B5 

Speakers: Armando J. Palomar (international research assessor)

DISCUSSION 2 (oriented to early-career researchers):  "Data Management"

Place: Aula B6

Speakers: I. Labastida (open science manager) 

Chairpersons: A. Diaz-Guilera & J. Soriano

     
20:30 22:30

Dinner (Moritz)

 

Escoles de Barcelona fan un mapa de la contaminació de l’aire de la ciutat gràcies a la ciència ciutadana

news picture

UB projects 09/07/2021

Un estudi liderat per investigadors de la UB i desenvolupat amb més de 1.650 alumnes i familiars de divuit centres educatius de Barcelona demostra que la ciència ciutadana és una aproximació vàlida per fer recerca de primer nivell i, en aquest cas, capaç de proporcionar valors de diòxid de nitrogen amb una resolució inèdita per tal d’avaluar les conseqüències de la contaminació en la salut dels seus habitants.

La revista Science of the Total Environment acaba de publicar els resultats d’aquest estudi, fet pel Grup de Recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, i l’empresa 4Sfera. El treball mostra el paper clau de la ciència ciutadana en la relació entre avaluació de l’exposició a la contaminació i acció col·lectiva per millorar la qualitat de l’aire.

La publicació descriu el projecte xAire, que va implicar organitzar a Barcelona la recollida de dades, col·lectiva i simultània, sobre la concentració de diòxid de nitrogen, un contaminant vinculat al trànsit motoritzat. Aquesta concentració es va mesurar durant un període d’un mes, entre febrer i març de 2018, gràcies a famílies amb infants d’entre 7 i 12 anys de divuit escoles públiques de primària repartides pels deu districtes de la ciutat.

Els resultats aporten informació sense precedents sobre la contaminació de l’aire a tot Barcelona, amb una precisió destacable. La localització dels punts de mesura la van decidir de manera autònoma els alumnes i les famílies seguint el mateix procediment científic. «xAire ha permès no només evidenciar les problemàtiques al voltant de les escoles i els seus barris, sinó que també ha donat arguments a les famílies i escoles per tal d’exigir millores en el seu entorn d’acord amb les dades recollides», explica el catedràtic Josep Perelló, líder de l’estudi i membre de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS).

La contaminació de l’aire a Barcelona, un problema greu i infraestimat

El resultat de la recerca mostra una distribució dels nivells de concentració de diòxid de nitrogen àmplia i representativa del conjunt de la ciutat en termes de densitat de població. S’han mesurat nivells molt alts, amb una mitjana anual de 49 μg/m3, per sobre dels llindars de la directiva europea i de l’OMS, que se situen en 40 μg/m3. Més d’un 5 % de les mostres dupliquen el valor llindar de 40 μg/m3, i confirmen així que la qualitat de l’aire és un problema greu a tot Barcelona. Els nivells mesurats també mostren grans diferències entre districtes i dins el mateix districte segons el carrer. Els valors mitjans obtinguts a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, les Corts i Horta-Guinardó són especialment preocupants, ja que són sensiblement superiors als de les estacions oficials més properes.

Millores en un model de l’impacte de la contaminació en la salut

Les dades obtingudes també han permès obtenir una estimació més actualitzada i acurada dels models que fa servir la comunitat científica per estimar l’impacte del diòxid de nitrogen en la salut. En concret, l’estudi ha estimat que 1.084 casos nous d’asma infantil són atribuïbles al diòxid de nitrogen cada any a Barcelona, una xifra equivalent al 48 % del total de casos anuals. Segons Mark Nieuwenhuijsen, cap de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, «si reduïm els nivells de diòxid de nitrogen, especialment al voltant de les escoles, podríem reduir els casos d’asma infantil de manera significativa».

Un esforç coordinat per mesurar la contaminació en 725 punts de la ciutat

El projecte xAire va néixer de la voluntat d’ampliar el detall i la representativitat dels nivells de contaminació de la ciutat que proveeixen les set estacions oficials repartides per Barcelona. L’esforç amb més de 1.600 persones implicades ha permès obtenir mesures del diòxid de nitrogen en 725 localitzacions. El nombre de mostres obtingudes supera amb escreix les campanyes prèvies dutes a terme per científics professionals, que han arribat a recollir la concentració de diòxid de nitrogen en un màxim de 200 localitzacions de manera simultània.

xAire va retornar les dades a cada grup escolar, i ara es poden consultar públicament en un mapa interactiu. Els resultats es van debatre a les escoles principalment tenint en compte els valors límit de l’OMS i de la UE. Les discussions van demostrar una comprensió clara de les dades de seguiment i del procés d’investigació científica.

Infants de set i vuit anys van ser capaços d’explicar perfectament el protocol científic i el significat de les dades a l’InfoK del canal Super 3, durant el Congrés de la Ciència, organitzat pel Consorci d’Educació de Barcelona i davant de l’alcaldessa Ada Colau (Escola El Sagrer). Les mateixes escoles van lliurar les dades a responsables de l’Ajuntament juntament amb un conjunt de propostes basades en evidències científiques, en un acte celebrat al Saló de Cent. Les mesures proposades van des de la promoció del transport públic al barri i de rutes per als vianants fins a la necessitat de cobrir part de la ronda (Dolors Monserdà, Sarrià) o d’accelerar la reforma de l’avinguda Meridiana (El Sagrer).

Les campanyes de ciència ciutadana a gran escala sobre la qualitat de l’aire no s’han de considerar simplement com una activitat de sensibilització pública i un programa d’educació. «En aquest intens component participatiu els ciutadans poden ser actors de la recerca i no només receptors d’un missatge. Aquest enfocament de la ciència ciutadana afegeix sofisticació i diversitat al procés de recerca científica, ja que requereix científics professionals multidisciplinaris i la participació d’organitzacions no acadèmiques», apunta Isabelle Bonhoure, investigadora del Grup OpenSystems de la UB.

Escoles i entitats participants

Escoles participants: Escola Els Horts (Sant Martí), Escola Sant Martí (Sant Martí), Escola El Sagrer (Sant Andreu), Escola Can Fabra (Sant Andreu), Escola Calderón (Nou Barris), Escola Timbaler del Bruc (Nou Barris), Escola Pau-Casals Gràcia (Gràcia), Escola Sagrada Família (Gràcia), Escola Joan Miró (L’Eixample), Escola Fort Pienc (l’Eixample), Escola Dolors Monserdà Santa Pau (Sarrià-Sant Gervasi), Escola Seat (Sants-Montjuïc), Escola Àngels Garriga (Horta-Guinardó), Escola Coves d’en Cimany (Horta-Guinardó), Escola Àngel Baixeras (Ciutat Vella), Escola Cervantes (Ciutat Vella), Escola Lavínia (les Corts) i Escola Les Corts (les Corts).

En el projecte de ciència ciutadana hi van participar set organitzacions de caràcter divers (Centre de Cultura Contemporània; Institut de Cultura de Barcelona; Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona; Consorci d’Educació de Barcelona; DKV Salud, i Barcelona Mobile Week), a més de les institucions que signen l’article.
 

Referència de l’article

Perelló, J.; Cigarini, A.; Vicens, J.; Bonhoure, I.; Rojas-Rueda, D.; Nieuwenhuijsen, M. J.; Cirach, M.; Daher, C.; Targa, J., i Ripoll, A. (2021). «Large-scale citizen science provides high-resolution nitrogen dioxide values and health impact while enhancing community knowledge and collective action»Science of The Total Environment, 147750.10.1016/j.scitotenv.2021.147750

CONVOCATÒRIA D'AJUTS PER LA REQUALIFICACIÓ DEL SISTEMA UNIVERSITARI ESPANYOL PER A 2021/2023

news picture

UB grants 06/07/2021

El 2 de Juliol de 2021 es va fer pública la resolució de la Universitat de Barcelona de data 28 de juny de 2021 per la qual es convoquen els ajuts concedits a la Universitat de Barcelona per l’Ordre UNI/551/2021, de 26 de maig, per la qual es concedeixen les subvencions previstes al Reial decret 289/2021, de 20 d’abril, amb la distribució per modalitats següents:

Ajuts Margarita Salas

Ajuts de requalificació de professorat universitari funcionari o contractat

Ajuts Maria Zambrano per a l’atracció de talent internacional

El termini de presentació de les sol·licituds comença el dia 5 de juliol de 2021 i finalitza el 30 de juliol de 2021, ambdós inclosos.

Per participar en la convocatòria cal accedir al tràmit disponible en línia, segons la modalitat, el qual romandrà operatiu durant el termini de presentació de sol·licituds:

Ajuts Margarita Salas per a la formació de joves doctors

Ajuts per a la requalificació del professorat universitari funcionari o contractat

Ajuts Maria Zambrano per a l'atracció de talent internacional 

Per qualsevol informació referent a aquest ajuts, us podeu adreçar a partir del dia 5 de juliol de 2021 al correu electrònic requalificacio.su@ub.edu.

Tota la informació a : https://seu.ub.edu/ofertaPublicaCategoriaPublic/listPublicacionsAmbCategoria?categoria.id=224996

 

CONVOCATORIA DE AYUDAS PARA LA RECUALIFICACIÓN DEL SISTEMA UNIVERSITARIO ESPAÑOL PARA 2021/2023

 

El 2 de Juliol de 2021 se hizo pública la resolución de la Universidad de Barcelona de fecha 28 de junio de 2021 por la que se convocan las ayudas concedidas a la Universidad de Barcelona en la Orden UNI/551/2021, de 26 de mayo, por la que se conceden las subvenciones previstas en el Real Decreto 289/2021, de 20 de abril, con la distribución para las modalidades siguientes:

Ayudas Margarita Salas para la formación de jóvenes doctores

Ayudas para la recualificación de profesorado universitario funcionario o contratado

Ayudas Maria Zambrano para la atracción de talento internacional

El plazo de presentación de las solicitudes comenzará el día 5 de julio de 2021 i finaliza el 30 de julio de 2021, ambos incluidos.

Para participar en la convocatoria hay que acceder al trámite disponible en línea, según la modalidad, el cual permanecerá operativo durante el plazo de presentación de solicitudes:

Ayudas Margarita Salas para a la formación de jóvenes doctores

Ayudas para la recualificación del profesorado universitario funcionario ocontratado 

Ayudas Maria Zambrano para la atracción de talento internacional 

Para cualquier información referente a estas ayudas, se puede dirigir a partir del día 5 de julio de 2021 al correo electrónico requalificacio.su@ub.edu

Toda la información aquí: https://seu.ub.edu/ofertaPublicaCategoriaPublic/listPublicacionsAmbCategoria?categoria.id=225076

 

CALL FOR POSTDOCTORAL POSITIONS 2021/2023

 

On 2 July 2021 was opened a call for different postdoctoral positions. The deadline for the application is from 5 July 2021 until 30 July 2021, both days included.

You can apply here:

Grants Margarita Salas 

Grants Maria Zambrano

We support a postdoctoral position in the framework of the María Zambrano program of the Spanish Ministry of Universities (press note https://tinyurl.com/yhf3go4t; official publication https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2021-6391).

For any questions or doubts, please contact us by writing an e-mail to requalificacio.su@ub.edu

More info here: https://seu.ub.edu/ofertaPublicaCategoriaPublic/listPublicacionsAmbCategoria?categoria.id=225076

 

Identifiquen una disfunció neuronal primerenca en Parkinson que podria ajudar al diagnòstic precoç

news picture

IDIBELL papers 06/07/2021

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per la mort de les neurones dopaminèrgiques. Aquesta mort neuronal comporta una sèrie de manifestacions motores característiques de la malaltia com tremolors, rigidesa, lentitud de moviment o inestabilitat postural. En la majoria dels casos la causa de la malaltia és desconeguda, no obstant això, s’ha demostrat que mutacions en el gen LRRK2 són les causants del 5% dels casos.

Les teràpies actuals contra el Parkinson se centren a pal·liar els símptomes de la malaltia, però no frenen la progressió d’aquesta. Es pensa que intervencions primerenques, abans de l’aparició dels primers símptomes, que impedeixin la mort neuronal, podrien desaccelerar o fins i tot aturar l’evolució de la malaltia. Actualment, però, el diagnòstic es basa en l’aparició de símptomes, quan el 70% de les neurones ja s’han perdut.

 

Un grup d’investigadors de l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona (UB), liderats per la DraAntonella Consiglio (cap de grup a l’IDIBELL, investigadora ICREA Academy, i professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i l’IBUB/Institut de Biomedicina de la UB), el Dr. Angel Raya (coordinador del programa de Medicina Regenerativa de l’IDIBELL i investigador ICREA) i el Dr. Jordi Soriano (cap de grup i professor de la UB i de l’Institut de sistemes complexos de la Universitat de Barcelona), amb altres col·laboradors nacionals i internacionals, han identificat deficiències funcionals primerenques, prèvies a la mort, en neurones derivades de pacients amb Parkinson genètic. Segons la Dra. Consiglio “aquests descobriments obren la porta a la diagnòstic primerenc, cosa que ens permetria fer una intervenció prematura que frenés la mort neuronal, i que per tant, parés l’evolució de la malaltia“.

En aquest treball s’ha fet servir com a model neurones dopaminèrgiques, les més vulnerables en Parkinson, diferenciades a partir de cèl·lules mare (iPSC) d’individus sans i pacients amb Parkinson genètic. Els investigadors han observat que aquestes neurones dopaminèrgiques són capaços de madurar i formar xarxes neuronals funcionals en cultiu, tant en les condicions de control com en les de la malaltia de Parkinson.

No obstant això, en aquest treball publicat a npj Parkinson ‘s Disease, es demostra que les neurones procedents d’individus amb Parkinson són més actives de manera espontània i presenten més episodis d’explosió en els que per exemple tota la xarxa s’activa alhora, tot això abans que s’iniciï la neurodegeneració pròpia de la malaltia. Els investigadors creuen que aquesta disfunció neuronal primerenca podria estar contribuint a iniciar la cascada d’esdeveniments responsables de la mort de les neurones dopaminèrgiques, i en conseqüència la malaltia de Parkinson. A més aquest treball destaca l’extraordinària finestra d’oportunitat que proporcionen els models experimentals basats en iPSC, a la comprensió i en l’avaluació presimptomàtica de les malalties neurodegeneratives.

Aquest treball ha rebut el finançament de the European Research Council-ERC, el Ministeri Espanyol d’Economia i Competitivitat, l’Institut Carlos III, AGAUR i el programa CERCA de la Generalitat de Catalunya.

Un circuit de proteïnes específiques de les cèl·lules mare de les plantes en regula la divisió i l’adaptació a l’estrès

news picture

UB papers 05/07/2021

Un equip de recerca multidisciplinari, liderat per la biòloga del CSIC i del CRAG Ana I. Caño Delgado i la física de la Universitat de Barcelona Marta Ibañes, membre del UBICS, ha descobert que dues proteïnes de les cèl·lules mare de les plantes, conegudes pel seu paper en el desenvolupament correcte de l’arrel, interaccionen físicament i es regulen l’una a l’altra per evitar la divisió cel·lular. El treball, resultat de quinze anys de recerca de les dues investigadores, revela que aquestes dues proteïnes, anomenades BRAVO i WOX5, actuen de manera específica en un petit grup de cèl·lules mare, i que la seva interacció és clau per a la supervivència de la planta davant factors d’estrès genòmic i ambiental, com la calor o el fred extrems, o les inundacions. Un article publicat recentment a la revista Molecular Systems Biology recull aquests resultats, obtinguts amb la planta model Arabidopsis thaliana.

Aquest descobriment no hauria estat possible sense la unió dels coneixements i les disciplines acadèmiques dels equips de les dues científiques: d’una banda, la bioquímica, la genètica i la biologia cel·lular, i de l’altra, la modelització matemàtica.

«Treballs previs nostres i d’altres equips havien demostrat que la pèrdua d’una de les dues proteïnes (BRAVO o WOX5) produeix la divisió de les cèl·lules mare de l’arrel. No obstant això, no s’entenia quina connexió molecular hi havia», explica Ana I. Caño Delgado.

«En general, les regulacions gèniques involucren una complexitat que moltes vegades resulta poc intuïtiva, i que només és abastable a través de models matemàtics i simulacions per ordinador. Els models matemàtics que hem creat han pogut donar sentit a la gran quantitat de dades recopilades per l’equip del CRAG», afegeix Marta Ibañes.

Aquests models matemàtics permetran ara experimentar de manera virtual, creant situacions hipotètiques que es puguin donar en les cèl·lules mare de l’arrel, com l’efecte d’aplicar-hi hormones o les respostes en situacions d’estrès.

El centre quiescent: una assegurança de cèl·lules mare

Les plantes tenen un conjunt de cèl·lules mare a l’extrem de l’arrel primària que li donen la capacitat de créixer indefinidament. La majoria d’aquestes cèl·lules es divideixen ràpidament, fet que dona lloc a altres cèl·lules mare i a les diferents cèl·lules que conformen els teixits de l’arrel, com l’epidermis o el teixit vascular. No obstant això, en una de les puntes d’aquest nínxol es troben unes poques cèl·lules mare que es divideixen molt més lentament, raó per la qual la zona que ocupen s’ha anomenat centre quiescent, és a dir, en repòs.

Cada vegada que una cèl·lula duplica el seu material genètic per dividir-se, corre el risc d’incorporar errors, mutacions que poden tenir conseqüències negatives per a l’organisme. Davant d’això, les cèl·lules mare del centre quiescent constitueixen una assegurança, un reservori de cèl·lules genèticament segures. En cas necessari, aquestes cèl·lules es poden «despertar» i dividir-se per omplir el nínxol de cèl·lules mare.

És justament en aquestes poques cèl·lules del centre quiescent on les proteïnes BRAVO i WOX5 exerceixen la seva important funció de reprimir la divisió cel·lular. Isabel Betegón-Putze, primera signant de l’article, explica els experiments que va fer durant la seva tesi doctoral per arribar a aquesta conclusió: «Vam generar plantes d’Arabidopsis amb els gens BRAVO WOX5 mutats simultàniament i vam observar que tenien menys capacitat de regenerar les arrels, que eren més curtes i menys abundants».

En situacions d’estrès sever o prolongat, es produeixen dos tipus de resposta en el nínxol de cèl·lules mare: la mort de les cèl·lules que es divideixen ràpidament i l’activació de les cèl·lules del centre quiescent. Així, per exemple, les cèl·lules del centre quiescent s’activen després que es produeixi un tall en el casquet de l’arrel, o després de la congelació o la intoxicació d’aquesta per plom. D’aquesta manera, és possible reemplaçar les cèl·lules mare mortes i continuar garantint el creixement i el correcte desenvolupament de l’arrel, que, al seu torn, garanteix la nutrició i el manteniment de la planta.

Entendre els mecanismes moleculars que regulen aquests processos és clau per poder obtenir cultius més resilients, especialment en la situació actual, amb climes cada vegada més extrems.

Una extraordinària font de joventut

Les plantes, a diferència dels animals, poden formar nous òrgans (fulles, flors, etc.) en l’edat adulta i, a més, creixen al llarg de tota la vida, que pot arribar a superar els dos mil anys. Les cèl·lules mare d’animals i plantes sembla que fan servir estratègies similars per resoldre problemes biològics semblants. No obstant això, els processos moleculars que regulen aquestes estratègies sembla que són diferents. Entendre aquestes diferències pot ser molt profitós per dissenyar estratègies útils en medicina i cosmètica, que frenin l’envelliment cel·lular i promoguin la regeneració de teixits danyats. Aquesta recerca permetrà avançar en aquesta direcció.

Article: "Precise transcriptional control of cellular quiescence by BRAVO/WOX5 complex in Arabidopsis roots", Betegón‐Putze, I., Mercadal, J., Bosch, N., Planas‐Riverola, A., Marquès‐Bueno, M., Vilarrasa‐Blasi, J., ... Ibañes, M. & Caño‐Delgado, A. I., Molecular Systems Biology17(6), e9864  (2021)

La Jornada dels Instituts de la UB tanca la seva primera edició amb una alta participació

news picture

Servi Astro projects 23/06/2021

El passat dimarts 22 de juny es va celebrar la primera edició de la Jornada dels Instituts de la UB. L’edició d’enguany estava centrada en l’exploració (i explotació) de l’espai i tenia l’objectiu de parlar de l’espai des d’una pluralitat de punts de vista, per formular una visió més realista i actualitzada de l’exploració i l’explotació d’aquest.

L'acte va ser presentat per pel professor Albert Díaz (coordinador dels Instituts de Recerca de la UB), el professor Jordi Garcia (Vicerector de recerca de la UB) i el professor Joan Guàrdia (Rector de la UB) i va comptar amb la participació de nou dels divuit instituts de recerca de la UB, entre ells l'Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) que compta amb l'acreditació d'excel·lència María de Maeztu, atorgada per l'anterior Ministeri d'Economia i Competitivitat.

La jornada es va iniciar amb una taula rodona per tractar un projecte espacial molt proper: l’estratègia NewSpace de Catalunya, com a exemple de com l’espai ja forma part del nostre dia a dia. La taula estava composada per Daniel Marco (director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya), Ignasi Ribas (director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)), Jordi Corbera (gestor del programa PCOT de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) i  Mònica Roca (presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona) amb Xavier Luri (director de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB)) com a moderador. 

A la segona part de l’acte, vam poder gaudir d’un seguit de ponències d’investigadors/es dels diferents Instituts de recerca de la Universitat de Barcelona que ens van aportar una visió de l’exploració espacial des del seu camp d’expertesa. Entre elles, destaquem la conferència sobre el temps espacial presentada per la investigadora de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB, Àngels Aran, que portava per nom «L'exploració de l'heliosfera interior: la clau per entendre el temps espacial» i on ens va parlar dels processos físics involucrats en les tempestes solars i de les missions llançades per a estudiar l’activitat de l’heliosfera interna.

L'esdeveniment va ser seguit per gairebé una cinquantena de persones a través de UBTv o del canal de YouTube de la Universitat de Barcelona, des del que es van poder llançar preguntes als diferents ponents i d’aquesta manera interactuar amb les activitats de la Jornada.

Podeu veure l’acte sencer en el següent enllaç.

1