El llibre de Jordi Pérez González, Sumptuary specialists and consumer elites in Rome’s world order, ha estat guardonat
UB
papers
12/11/2021
El llibre de Jordi Pérez González, Sumptuary specialists and consumer elites in Rome’s world order, ha estat guardonat amb el Premi Géza Alföldy 2021 de la Societas Internationalis Epigraphiae Graece et Latinae. El comitè d’experts de l’AIEGL, l’anomenat IIIviri, va concedir el premi dotat amb un import de fins a 1.500 euros destinats a proporcionar assistència financera amb la publicació d’una monografia sobre un tema epigràfic.
El llibre és el resultat de prop de cinc anys de recerca, el centre d'atenció inicial del qual es va posar sobre l'artesanat especialitzat en l'elaboració de luxes portables a la capital romana. L'anàlisi de més de dues-centes inscripcions va fer visible indirectament l'existència d'un comerç internacional amb més fluïdesa de la coneguda. La presència de venedors de perles índiques, sedes xineses o or hispà, resulten el testimoni perfecte de la quotidianitat del consum de béns de prestigi entre les elits mediterrànies. Tot i que l'autor detalla quins van ser els plaers més notoris a Roma, també s'endinsa a conèixer quins van ser els productes mediterranis més desitjats per asiàtics i africans.
L'obra ha estat publicada en la Col·lecció Instrumenta, sèrie de referència per als estudis de la vida econòmica i social del món romà, del Servei d'Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona. La col·lecció té en vigor el Segell de Qualitat CEA-APQ concedit per l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE). A més, és una de les vuit col·leccions amb menció d'internacionalitat, que significa la presència d'un nombre significatiu d'autors estrangers. L'editorial també està indexada a Scholarly Publishers Indicadors (SPI).
Jordi Pérez és investigador Juan de la Cierva Formación al Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona, i el seu tutor de recerca és el professor ICREA Toni Ñaco de l'Hoyo. És doctor en Història del programa de Societat i Cultura (2017) i Premi Extraordinari de doctorat 2016/2017 per la Universitat de Barcelona. Ha realitzat estades d'investigació a la Università di Roma ‘La Sapienza’ (2017) i la Università degli Studi di Verona (2018) finançades per la European Commission. És membre del Grup de Recerca CEIPAC des del 2009 i de l'Institut of Complex Systems de la Universitat de Barcelona (UBICS) des de la seva fundació (2017). És també membre de la missió arqueològica al Monte Testaccio (Roma) des de 2009.
El llibre és el resultat de prop de cinc anys de recerca, el centre d'atenció inicial del qual es va posar sobre l'artesanat especialitzat en l'elaboració de luxes portables a la capital romana. L'anàlisi de més de dues-centes inscripcions va fer visible indirectament l'existència d'un comerç internacional amb més fluïdesa de la coneguda. La presència de venedors de perles índiques, sedes xineses o or hispà, resulten el testimoni perfecte de la quotidianitat del consum de béns de prestigi entre les elits mediterrànies. Tot i que l'autor detalla quins van ser els plaers més notoris a Roma, també s'endinsa a conèixer quins van ser els productes mediterranis més desitjats per asiàtics i africans.
Identificant lleis universals en el comportament turbulent dels fluids actius
UB
papers
13/10/2021
Certes agrupacions de bacteris o teixits cel·lulars formen sistemes que s’anomenen fluids actius. Aquests fluids poden fluir espontàniament, sense haver de forçar-los des de l’exterior, perquè els seus components són capaços de generar forces i moure’s autònomament. Quan l’activitat és prou alta, els fluxos espontanis esdevenen caòtics, similars als observats en la turbulència dels fluids ordinaris. Una recerca de la UB, publicada a Physical Review X, identifica lleis universals en el comportament turbulent dels fluids actius.
Els fluxos caòtics dels fluids actius s’han anomenat turbulències actives pel fet que visualment s’assemblen a les turbulències ordinàries. L’estudi d’aquest fenomen és significatiu per al disseny de nanomotors i pot explicar fluxos complexos que s’observen en sistemes vius, com ara els que es produeixen quan es tanca una ferida. Segons apunten els autors de la recerca, els resultats a què han arribat «són rellevants perquè demostren que els fluxos de la turbulència activa, malgrat ser caòtics i molt complexos, es poden descriure per mitjà de lleis matemàtiques senzilles i genèriques».
Per fer-ho, han realitzat experiments amb uns fluids actius compostos per unes proteïnes del citoesquelet i enzims que els proporcionen l’energia necessària per generar forces i fluir espontàniament. Els investigadors, membres dels instituts de la UB, UBICS i IN2UB, van crear una capa prima d’aquest material actiu envoltada de dos fluids passius: aigua i oli.
Concretament, van mesurar els fluxos del fluid actiu i van corroborar experimentalment l’existència de dos règims de fluid que ja havien predit teòricament. A més, els experiments van revelar un nou règim causat per l’acoblament de la capa activa amb els fluids passius que l’envolten. Per tant, aquest treball posa de manifest el paper essencial dels fluids passius que envolten el sistema actiu. Per explicar aquests resultats, els investigadors han formulat un marc teòric que, tenint en compte els efectes dels fluids passius, prediu les lleis de potències observades en els experiments.
Referència de l’article:
B. Martínez-Prat, R. Alert, F. Meng, J. Ignés-Mullol, J. F. Joanny, J. Casademunt, R. Golestanian, i F. Sagués. «Scaling regimes of active turbulence with external dissipation». Physical Review X, 11, 031065, setembre de 2021. Doi: 10.1103/PhysRevX.11.031065
Premi Nobel de Física 2021
UB
grants
07/10/2021
La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències va anunciar el 5 d'octubre de 2021 la concessió del Premi Nobel de Física 2021 a Syukuro Manabe de la Universitat de Princeton, Estats Units, Klaus Hasselmann de l’Institut Max Planck de Meteorologia, Alemanya, i Giorgio Parisi de la Universitat Sapienza de Roma, Itàlia, “per les seves innovadores contribucions al coneixement dels sistemes complexos”.
Syukuro Manabe (Japó, 1931) i Klaus Hasselmann (Alemanya, 1931) comparteixen la meitat del premi “pels seus estudis dels sistemes complexos que van contribuir a establir els fonaments del nostre coneixement sobre el clima de la Terra i com hi influeix la humanitat”. L’altra meitat del guardó és per a Giorgio Parisi (Itàlia, 1948) “per les seves contribucions revolucionàries a la teoria de fenòmens desordenats i aleatoris”.
Des de fa segles, els físics s’han interessat per l’estudi dels sistemes complexos. Aquests són sistemes difícils de descriure matemàticament tant pels nombrosos components que hi intervenen com pel seu possible comportament caòtic, el que dificulta la seva predictibilitat. Si vols saber més sobre els sistemes complexos t'animem a que llegeixis el booklet "Explicant la Complexitat" (a l'apartat de divulgació) on trobaràs de forma molt pedagògica i divulgativa el que son els sistemes complexos. El clima de la Terra és un exemple de sistema complex al qual els treballs de Manabe, Hasselmann i Parisi han contribuït a la seva comprensió.
Syukuro Manabe va demostrar com l’augment de les concentracions de CO2 en l’atmosfera influïa en l’augment de les temperatures en la superfície de la Terra. En la dècada del 1960, va desenvolupar models físics del clima de la Terra i va ser el primer a explorar la interacció entre el balanç de la radiació i el transport vertical de les masses d’aire. El seu treball va establir les bases per al desenvolupament de models climàtics.
Al voltant de deu anys més tard, Klaus Hasselmann, va crear un model que relacionava la meteorologia amb el clima, confirmant així la fiabilitat dels models climàtics malgrat el temps canviant i caòtic. A més, va desenvolupar mètodes per identificar senyals específics, empremtes, que els fenòmens naturals i les activitats humanes deixen en el clima.
Pels volts de 1980, Giorgio Parisi va descobrir patrons ocults en materials complexos desordenats. Els seus descobriments són una de les contribucions més importants a la teoria de sistemes complexos que fan possible comprendre i descriure molts materials i fenòmens complexos diferents i, aparentment, completament aleatoris, no només en física, sinó també en altres àrees com ara matemàtiques, biologia, neurociència i aprenentatge automàtic.
https://blocfiq.ub.edu/2021/10/05/premi-nobel-de-fisica-2021/
Thematic Discussions UBICS Day 2021
UBICS
products
16/09/2021
Last monday we celebrated the UBICS Day 2021. In this unique event we had the opportunity to present two interesting thematic discussions. One titled "What is beyond a PhD?" and other about Data Management & Open Science by Ignasi Labastida (open science manager).
Did you miss any of them? Then we encourage you to see in the"news" section the presentations.
